Fa 150 anys, el 1859, es va aprovar el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona d'Ildefons Cerdà. Un projecte urbanístic que va cimentar la Barcelona actual i, amb motiu d'aquest aniversari, l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà, celebra aquest 2009 l'Any Cerdà.

D'aquesta manera, durant gairebé un any, la ciutat s'omplirà d'activitats per commemorar aquest moment clau de la història de Barcelona. I és que l'Any Cerdà vol unir reflexió, divulgació i creació, però també festa, convivència i participació dels ciutadans.

Tres exposicions

La campanya d'activitats comença amb un seguit d'exposicions sobre la vida i obra d'Ildefons Cerdà, a destacar-ne tres: 'Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte', que tindrà llocal CCCB des del proper dimarts fins el 21 de febrer; 'L'Eixample Cerdà. 150 anys de modernitat', que es podrà visitar del 24 de novembre al 24 de general Reial Drassanes; i 'Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli 1853-1897', al Saló del Tinell del 1 de febrer al 30 de setembre de 2010.

L'eina imprescindible perseguir l'Any Cerdà és el seu portal d'internet: www.anycerda.org. El complet web es pot trobar des de informació sobre la figura de l'urbanista més important de Barcelona, fins l'agenda d'activitats o la guia d'itineraris urbans. Aquesta seqüència d'itineraris parteix del Pla Cerdà com a origen de la Barcelona moderna i proposa un diàleg actiu entre passat i futur, entre la ciutat construïda i els últims projectes que estan transformant la ciutat actual. Això sí, el més destacat del portal és el 'Navegador', una eina que permet fer un viatge en el temps, fer el teu propi itinerari i fins i totes pot consultar les propostes dels altres participants del concurs que va guanyar Cerdà.

Càpsula del temps

Una de les activitats estrella està una porta del temps: el projecte Barcelona 2159. El web www.barcelona2159.org farà la funció de càpsula del temps, a partir d'una pregunta: "Com creus que serà la Barcelona de dintre de 150 anys?". El web acull missatges i videos amb les seves idees que 'obriran' i veuran els barcelonins del 2159.

A BAIX LES MURALLES, AMUNT EL CREIXEMENT BARCELONÍ!

Immersos en un moment d'entusiasme polític amb l'arribada de la nova Junta Suprema de la província de Barcelona i l'aleshores coronel Joan Prim a la primera meitat del 1800, els barcelonins pressentien que aquell era també el moment del canvi urbanístic que els permetria alliberar-se de les muralles.

La "populosa i rica" Barcelona havia passat en menys de 70 anys de 100.000 habitants a més de 183.000 i el seu creixement natural clamava a favor d'una expansió que millorés les condicions dels seus habitants.

L'augment de la densitat de població havia provocat que el sòl pera habitatges disminuís notablement i en conseqüència les edificacions es feien cada cop més altes en carrers estrets.

És en aquesta situació quan els barcelonins demanaven l'enderroc de les muralles. Es tracta d'un esperit que el metge Felip Monlau va saber plasmar a la perfecció en el seu text 'Abajo las murallas!!!', guanyador del concurs convocat per l'Ajuntament on es demanaven idees sobre els avantatges que reportaria als barcelonins l'enderroc d'aquestes barreres físiques.

Tot i l'èmfasi de la ciutadania, nova serfins al 1854 quan va començar l'enderroc de les muralles. Convulsions polítiques a part, els interessos dels ciutadans es movien més aviat en temes del dia a dia com la seguretat o el preu dels aliments, i l'Ajuntament regulava en conseqüència com mostren dos dels bans publicats al Diaride Barcelona els dies 25 i 27 de juny de 1843. L'un intentava combatre la delinqüència, mentre que l'altre pretenia mantenir els aliments en un preu raonable.

I és que lluny de les pugnes entre liberals i conservadors, els barcelonins del 1800 estaven interessats en cercar feina, llogar habitacions per hostes, obtenir serveis domèstics d'una jove minyona, comprar un immoble i, en ple auge comercial, en saber quina seria la propera arribada d'un vaixell procedent de l'Havana o Puerto Rico i quantes tones de sucre portaria.