Catalunya no s'ha sabut adaptar als canvis. L'Associació Catalana de Sociologia adverteix que "el país està perplex", confós davant les transformacions polítiques, econòmiques i socioculturals que ha viscut en els últims temps. És la conclusió del segon anuari Societat que ahir va presentar l'entitat.
Sent gràfic, el president de l'Associació, Oriol Homs, compara la situació amb la que viu "un adolescent en la pubertat que s'ha d'adaptar als canvis que pateix el seu cos".
Aquesta "desorientació" de la qual parla Homs passa per tres noves situacions: el fet que Catalunya tingui dificultats per liderar l'economia estatal, la manera com s'està gestionant l'arribadad'immigrantsilaseva futura integració, i les noves formes de vida.
Ciutadania
Aquesta nova manera de funcionar també té a veure amb la religió. Ara mateix, "Catalunya viu dos processos simultanis: la secularització, sobretot en la pràctica religiosa, ila diversificació de creences", va resumir ahir la coordinadora de l'anuari, Teresa Montagut. L'estudi parla de "noves formes de religiositat semiinvisibles", però cada cop més presents. De fet, l'any passat es van contabilitzar més de 915 llocs de culte de minories religioses a Catalunya.
L'anuari també alerta de les diferències entre homes i dones en quant al temps que dediquen a treball domèstic i laboral. Elles destinen una mitjana de quatre hores i 14 minuts diaris a les tasques de la llar; ells, poc més d'una hora i mitja.
Política
Buscant una explicació a l'elevada abstenció de les eleccions municipals del 2007, l'estudi conclou que aquesta apatiapolítica no s'acabarà fins que la gent no torni a sentir que "el seu vot pot fer canviar les coses". I divideix el país en tres Catalunyes polítiques: "la que segueixvotant, la que comença a dubtar, i la que no vota".
Economia
Greu error del model econòmic català. L'informe critica que la baixa productivitat hagi estat labase del'economia durant anys, una fórmula que obliga a ladeslocalització i que alallarga no és viable. Això, la baixa formació continua dels treballadors i la poca inversió en recerca i desenvolupament fan que el lideratge de Catalunya en la modernitat i l'economia estatal i europea trontollin.
Població
I en clara relació amb això hi ha els problemes per accedir a un habitatge. Els sociòlegs insisteixen en denunciar la vulnerabilitat social de diferents col·lectius, com els joves, les persones grans, els immigrants, els discapacitats o els sense sostre. El Pacte Nacional de l'Habitatge, amb una actuació de 10 anys, ha de seruna sortida a aquestes dificultats.
En el mateix apartat, l'anàlisi denuncia la incoherència a l'hora d'aplicar a la pràctica l'exigència d'energies renovables per part dels col·lectius ecologistes.
Benestar
Els nivells de salut també han evolucionat, però no igual per a tothom. El grau de benestar de les dones és pitjor que el dels homes, i el de la classe treballadora, inferior al de la classe mitjana.
En aquest sector, la gent percep que ha perdut salut en els últims temps. Però l'anuari es pregunta: "És això o que cada cop el nivell de benestar que es vol aconseguir és més alt?".
LA SEGREGACIÓ ESCOLAR DEPÈN DEL NIVELL DELS PARES
El sistema educatiu actual no dónaproubons resultats. D'aquí parteixen els sociòlegs Ricard Benito i Isaac Gonzàlez, que firmen l'apartat d'ensenyament de l'anuari. Diuen que els "notables" nivells de segregació ales aules catalanes depenen sobretot d'un element: "el perfil instructiu dels pares".
Fins que el sistema escolar no aconsegueixi que la procedència social no sigui rellevant, nohihauràequitat. És a dir, que la proporció de llicenciats universitaris sigui similar en les classes treballadores que en les altes. Com a solució es parla d'una distribució més equilibrada dels alumnes entre els diferents centres, o de fer un repartiment desigual dels recursos.
Dins el mateix apartat sobre educació, cultura i ciència, el sociolingüista Francesc Vallverdú assegura que tot i les contradiccions que pateix la llengua en tot el territori, el català té "unaperspectiva de futur oberta".
